29/3/15

DE NOU, LA MORT


En pocs dies, la mort de persones properes està present a la meva vida. La meva amiga Isa i ara la meva neboda Cristina.

Cristina, ha arribat la teva hora, tot i la teva juventud, energia i valentia. Un cop molt fort que costarà remetre. El teu buit mai ningú el podrà ocupar. El temps aconseguirà apaivagar el gran dolor que senten els teus pares, novio, germà i tota la família. El record serà el consol per a tots. Quan et pensarem, quan estarem amb els teus pares i la família, en les celebracions,... Sempre hi seràs Cristina, en un estat diferent, però hi seràs.(Fotografia del cosí Tino Nieto)

ADÉU CRISTINA! SEMPRE HI SERÀS.

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar-ne, tant de l’una com de l’altra. De la vida, en parlem, l’aplaudim, la sentim i gaudim. De la mort, cal parlar-ne també i fer-la present sense por. No cal passar la vida parlant sobre la mort, però sí parlar-ne per afrontar-la de forma realista i estar preparats.

De tant en tant, aniria bé poder pensar que cal:

– Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
– Identificar, acceptar i expressar les emocions agradables i desagradables.
– Educar per a l’èxit i per a la frustració.
– Saber demanar i oferir ajuda als altres; donar i rebre és imprescindible per viure feliços.
– Educar una actitud realista, positiva i de superació.