3/1/14

"TAL VEZ LA PRISA DE LOS HUMANOS NO SE DEBA A UNA CARRERA"


Vaig escoltar aquesta frase (la del títol de l'article) en una pel·lícula i em va fer pensar en mi i en tantes i tantes persones que patim aquesta, quasi, malaltia.

El tema del temps, en general, i la seva gestió o mala de gestió, comença a ser un tema preocupant, fins i tot per a la nostra salut física. Un bon tema de reflexió per a molts. El no tinc temps s’ha convertit en una frase habitual que ens pot fer més mal que bé. Alguns metges diuen que un cert estrés és bo però d'això a l'aprenentatge social ;ben vist!, que estem instaurant hi ha un bon tros.

Us proposo fer una prova a aquelles persones que dieu teniu manca de temps:

  1. Agafeu un paper i apunteu tot allò que heu de fer i que us neguiteixa. 
  2. Analitzeu, punt per punt, la urgència real de cada tasca, o cosa a fer, i subratlleu allò que pot esperar a la setmana entrant o, per més endavant. 
El llistat resultant és realment llarg? 

És possible que el vostre llistat no sigui tant llarg com percebíeu i és que el temps i l’anar accelerats s’ha convertit en una rutina i no sabem ben bé el perquè.

Potser tenyim o disfressem, incoscient o conscientment, la pròpia realitat. És una disfressa per ocultar possibles pors? En aquest cas, a què tens por? Potser a descobrir-te i mostrar-te tal qual ets? Per què no pots aturar-te? Fins quan pot durar un carnaval personal? És que corrents i anant atrafegats som més importants? Quin és el resultat de tasques i feines fetes des de l'estrés?

Aquells i aquelles que sou pares i mares plantegeu-vos el ritme que esteu imposant als vostres fills. Cal fer realment tantes activitats extraescolars? Sense tranquil·litat els infants no poden rendir i aprendre. 

Sense temps no podem:
  • Escoltar els altres, o als amics, perquè amb preses no escoltem de forma activa. No us ha passat estar escoltant (fent veure que escoltàvem) i estar pensant en altres coses personals?
  • Gaudir de petites coses que la vida ens posem al davant; aturar-te i prendre un cafè amb un amic i xerrar de tot o de res. No perdem l'oportunitat perquè el temps no recula; això sí que és important!
  • Veure i gaudir espiritualment d’una posta de sol.
  • Assaborir la truita de patates que tan t’agrada. 
  • Respirar i llevar-nos pensant en el deliciós cafè que ens espera.
  • Banyar-te els peus a l’aigua freda de la platja de desembre.
  • Passejar sense preses i mirant què hi ha al voltant; com miren les persones, fer-los un somriure...
  • Gaudir de no fer res durant tot un dia! 
La manca de temps i la consciència no són amigues i, per tant, ens perdem molts segons importants de coses que passen davant els nostres ulls i no veiem perquè anem a pinyó fixa sense desviar mirades.

Observa’t a través dels altres abans de perdre amics per la manca de temps fictícia. El temps el gestiones tu i no a l’inrevés. 

Pensem i decidim què volem fer amb el nostre temps.