21/4/13

CREATIVITAT


Quan parlem de creativitat podem caure en el parany de creure que només ens referim a la creativitat plàstica, artística o manipulativa. 

Sense ser lingüista ni dominar l’art de les paraules, permeteu-me avui que jugui amb elles –amb les paraules– per arribar a fer les meves pròpies conclusions i veure una dimensió més àmplia del concepte que dóna sentit a aquest article.

Si ens centrem en la paraula: CREA - TIVITAT podríem extreure’n, d’una banda, CREAR i, d’altra, (AC)TIVITAT. Podríem dir que és una activitat de creació,  independentment que sigui una activitat artística, plàstica o manipulativa. 

Es creu que la creativitat està situada en el cervell i és un símptoma de les persones intel·ligents. Així, podem deduir que hi ha persones amb més creativitat innata que altres.

Dins el món de l'educació emocional es parla de la creativitat com a  habilitat per planificar i afrontar les diferents situacions –agradables o desagradables– que la vida ens depara; el dia a dia. La creativitat és un procés mental que, seguint les teories de les intel·ligències múltiples d’en Howard Gardner i centrant-nos en la intel·ligència emocional que posseïm les persones (intel·ligència intra i interpersonal) és la capacitat que ens ajuda, primer a reflexionar de forma lògica sobre una situació concreta, analitzar les alternatives i conseqüències de les possibles solucions i triar-ne una per resoldre la situació en concret.

Tenim la possibilitat d'aprendre i habituar-nos a planificar i resoldre les diferents situacions que la vida ens depara de forma anticipada i amb més possibilitats d'èxit. 

Ensenyem als infants a fer-ho igualment. Ensenyem-los a no resoldre les situacions de forma improvisada -a més improvisació, més possibilitats de frustracions. Donem-los la possibilitat de sentir satisfacció per aprendre a  resoldre situacions de forma exitosa. 









7/4/13

LA HUMILITAT


LA CASA DE LA PARAULA

Us adjunto un conte que la M. Mercè Conangla i en Jaume Soler tenen publicat i on es parla d’unes construccions a Mali: la casa de la paraula. 

Aquestes mateixes construccions existeixen a d’altres països africans i ho sé perquè en un dels meus viatges, el que vaig fer a Gàmbia i Senegal –ara ja fa uns anys– vaig tenir la possibilitat de conèixer-les i seure-hi. 

Un espai per parlar des de la humilitat que hauria de caracteritzar l’ésser humà. Us deixo amb el conte i amb les reflexions que espero us feu després aplicant-vos en conte a vosaltres mateixos. 

A Mali, en un poble perdut, es troba la casa de la paraula. Allà hi van els més vells de la tribu per negociar i arribar a acords si hi ha algun conflicte a la població. La casa de la paraula està aixecada amb vuit columnes de tova, no té parets i està coberta amb un sostre de palla i branques. Així no hi ha barreres ni obstacles ni murs, i les paraules poden fluir, volar al seu aire i dansar, entrelligant-se les unes amb les altres.


L’alçada d’aquest casa és de poc més d’un metre i vint centímetres. Per poder entrar-hi és necessari ajupir-se i abaixar el cap, per recordar a qui entra que cal ser humil per comunicar-se amb els altres.  

La casa de la paraula no té mobles i els qui hi entren seuen a terra, uns davant dels altres. Com que té el sostre molt baix, quan algun dels negociadors s’esvera i s’aixeca, es dóna un cop al cap i llavors recorda que cal ser pacient, perquè l’enuig només serveix per trencar el diàleg.