28/12/13

AUTOESTIMA EN DEFINITIVA

Fa poc em va arribar un vídeo interessant; al final, les imatges capten millor l'atenció dels lectors i, sense gaires explicacions, una diu abans el missatge essencial.

Quantes vegades desitgem allò que els altres tenen. Quan aprendrem que no hi ha res perfecte? Quan sentirem que nosaltres som allò més important a la vida; amb les nostres fortaleses i debilitats? Quan valorarem tot allò que nosaltres sí que tenim!

Hem escoltat o llegit que la nostra felicitat depén només de nosaltres, però vivim i actuem en aquest sentit? De nosaltres depén la nostra serenor i tranquil.litat interna (la clau de la felicitat per moments) Ho sabem oi? però tot i així continuem envejant, valorant als altres més que a nosaltres mateixos i pensant que la vida dels altres és molt millor quan no és cert.

Aquests dies explicava el conte del Petit Avet; un avet que no li agraden les seves fulles primes i punxegudes i que demana a una fada canviar de fulles; fulles de pedres precioses, fulles verdes i fresques, d'or... i al final s'adona que no hi ha res perfecte i que es tracta d'acceptar, conformar-nos i valorar el que som i el que tenim. Així no val copiar els altres per a millorar -es pregunten els infants més grans- sí que val. Jo valoro qualitats dels altres i puc programar millorar aspectes personals per a ser millor persona, i tant!

Us deixo amb el vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=KD9IlRDDD4I

Valorem primer les nostres qualitats i planifiquem com millorar algunes de les debilitats.