28/2/12

ENTORNS RURALS

Deixo un paràgraf extret de l'últim llibre que he llegit on podrem reflexionar sobre la importànica dels ambients i entorns relaxats per aprendre de forma conscient, plena i complerta. 

Una serie de estudios psicológicos realizados en los últimos veinte años han revelado que, después de pasar algún tiempo en un entorno rural tranquilo, cerca de la naturaleza, las personas muestran una mayor atención, una memoria más fiel y una cognición en general mejorada. Sus cerebros se vuelven más tranquilos y más nítidos. La razón, según la teoría de la recuperación de la atención, es que, cuando las personas no estan siendo bombardeadas por estímulos externos, sus cerebros pueden, en efecto, relajarse.... El estado contemplativo resultante fortalece su capacidad de controlar su mente. 

Autor: Nicholas Carr Ed Taurus, dins el seu llibre Superficiales.

26/2/12

EMOCIONS, SENTIMENTS I ESTATS D'ÀNIM


Del món de les emocions aprenem cada dia una mica més, tot i que penso que en sabem poquíssim. Aquests dies parlava amb una coneguda i reflexionàvem respecte la diferència entre emoció i sentiment. Què les diferencia? Són iguals? És necessari diferenciar-les?

Diria que la terminologia no és, certament, el més important, però algunes persones, aquelles que ens agrada filosofar i indagar en el món cognitiu, ens dóna per pensar-hi i treure  conclusions d'alguns temes.

Personalment penso que emoció, sentiment i estats d’ànim no són el mateix, tot i que la frontera entre les dues primeres no és fàcil de delimitar i més clara amb l'últim terme.

Si cerquem la definició d’emoció trobem: Las emociones son reacciones psicofisiològicos que representan modos de adaptación a ciertos estímulos ambientales o de uno mismo.

Si cerquem la definició de sentiment trobem: El sentimiento es el resultado de una emoción, a través del cual, la persona que es consciente tiene acceso al estado anímico propio.

L’explicació que faig de com entenc jo la terminologia a la que faig referència és la que he trobat més senzilla i fàcil d’entendre. Tenim tres cervells; l’emocional (cervell límbic), el racional (cervell prefrontal) i el de les sensacions (cervell de sensacions).

El cervell emocional és més ràpid que el cervell racional i davant un estímul extern, és el primer en reaccionar. Imaginem, per exemple, que  vaig caminant tranquil·lament pel carrer i percebo que em cau del cel un objecte desconegut. El meu cos reaccionarà, es mourà ràpidament, sentiré por, ansietat, ensurt o excitació, la meva expressió facial canviarà, etc. No sé encara que ha passat però he reaccionat físicament per protegir-me. El que sento en aquest moment és l’emoció. Passats uns segons el cervell emocional envia la informació al cervell racional i aquest pensa i raona què ha passat. És clar, fa vent i ha volat una bossa que ha degut caure d’alguna balconada. Això forma part del pensament, la raó i els aspectes cognitius. En aquest moment podem començar a parlar del sentiment. En aquest cas podria haver estat el sentiment d’ansietat.

Emoció, sentiment i estats d’ànim no són termes amb el mateix significat tot i que no és fàcil diferenciar-los. Té a veure amb el funcionament del cervell i també amb el temps i la variació i graduació que poden patir les emocions.

En el Wiquipèdia he trobat aquests exemples que crec poden ajudar a entendre diferències entre  emocions,sentiments i estats d’ànim.

Si a Paula le molesta que su esposo siempre deje tirado sus calcetines al acostarse, este genera en Paula una sensación de DESAGRADO y al mismo tiempo una emoción de ENOJO. Al sostenerse de forma continuada este tipo de evento, concluye en un SENTIMIENTO de DESAGRADO, que realimenta una emoción de IRA, encaminando a un sentimiento de FRUSTRACIÓN, que de alargarse en el tiempo y de no tomar otros datos en cuenta, acabará concluyendo en un estado de animo dominado por el ODIO.

Us adjunto també un esquema on s’especifica la modificació d’algunes emocions que amb el temps poden passar a convertir-se en estats d’ànim. 

Veurem, salvant excepcions, com, a nivell general, l’emoció té una durada curta, és intensa i respon a estímuls externs. En canvi, l’estat d’ànim té una durada més llarga, és menys intensa i respon a estímuls interns.



ECOLOGIA I RESPONSABILITAT



Una vegada vaig escoltar l'Antonio Bolinches que deia: Si cadascun i cadascuna de nosaltres escombra el seu portal, tota la ciutat estarà neta. És important mantenir el nostre portal net i també treballar conjuntament per anar més enllà; per millorar de forma més efectiva. 
Us adjunto una curta història escrita per conscienciar els infants ecològicament i potenciar la responsabilitat individual. 
En un poble s’havia anat acumulant la brossa: llaunes, papers, plàstics i moltes més deixalles de tota mena.
Un dia, en Joshua, un nen d’onze anys amb iniciativa, va proposar a la classe fer una campanya de neteja. Entusiasmats, van planificar com ho farien: penjarien cartells de propaganda per l’escola i els carrers, demanaren a l’alcalde que els ajudés i cada nen i nena parlaria amb la seva família per a que hi participessin.
El diumenge acordat, molta gent del poble es va reunir per fer neteja amb escombres, recollidors, bosses d’escombraries i detergents per desenganxar els xiclets de les voreres. Ah, i un munt d’energia per fer lluir els carrers del poble!
L’Ajuntament va instal·lar nous contenidors de reciclatge.
Ser responsables requereix un esforç personal, però és fantàstic i molt gratificant! 

11/2/12

VISIÓ AMOROSA DE L'EDUCACIÓ


Ahir vaig anar a una trobada de mestres, possiblement molts d'ells pares i mares d'infants fantàstics, per fer la presentació del nou llibre de la Rebeca Wild, "Etapas del desarrollo humano". La trobada, organitzada pel Carles Parellada, va ser molt instructiva i la van presentar dos centres privats i un de públic que treballen des de la pedagogia autodidacta proposada pels Wild's; una alternativa pedagògica que cada vegada m'agrada i em convenç més.
Volia deixar constància d'algunes de les frases que penso us faran reflexionar i pensar pel que fa a la importància de l'afecte, els vincles i l'estimació per aprendre i créixer:
  • No hi ha comprensió sense amor.
  • Estimar els alumnes per potenciar l’aprenentatge.
  • Mirar més i amb amor als infants.
  • El clima de benestar és bàsic per aprendre.
  • Escoltar de forma plena
  • L’infant és el protagonista!
  • El temps dels nens és més llarg que el temps dels adults.
  • Els límits i l'ordre són necessaris.
  • Coherència, processos de vida, respecte, amor i autonomia.
L'Olga Arnedo de la Fundació  Laura Luna de Pamplona; centre privat on porten a terme una educació autodidacta, va  acabar la seva ponència amb una frase de la Rebeca Wild que em va semblar fantàstica:

CADA NIÑO NOS INVITA A CRECER CON ÉL

Posem-nos-hi al costat dels infants. Deixem i respectem el seu ritme, el seu temps i el seu talent. Acompanyem-los esperant, escoltant, mirant com prenen decisions, preparant i anticipant el que faci falta i actuant quan calgui. Observem com creixen i es fan persones equilibrades, sanes i en harmonia. 

Acabaré aquest article amb una frase que vaig recollir textual d'una ponent:
Les emocions són la base per a la creació d'un pensament interconnectat, l'autoreflexió i l'empatia. I jo afegeixo: Un pensament interconnectat on l'aprenentatge està vinculat, té un ordre i és significatiu i rescatable en qualsevol moment de la vida. Un aprenentatge autèntic i connexe que ens capacita per a l'autoformació, l'autoconeixement i el respecte cap a l'altre. Les emocions són la base per viure en un món amb amor cap a un mateix i cap els altres.


6/2/12

QUÈ FER?


Dues paraules que ens visiten tantes vegades. Hi ha tantes situacions a la vida quotidiana on ens replantegem, i ara, què faig? Res és fàcil però aprenem amb l'experiència. Els conflictes, els problemes, sempre hi són i hi seran sempre, ja ho hem dit altres vegades. Vivim immersos en ells i el més important és la nostra actitud per solucionar-los de forma adequada. És important ser pacient, no precipitar-nos, deixar fluir els problemes; deixar-los passar i reposar, a vegades fins i tot, despistar el nostre pensament amb música, sortides al bosc o anar a córrer, i llavors, un dia, despertes i comproves com allò que et semblava difícil té alguna possible sortida; potser dolorosa, però una sortida. Et veus amb energia i amb cor de prendre aquella decisió que era tan difícil. 
I sabeu el que és més curiós, es que sempre passa el mateix. Repassem, doncs,  quin és el nostre patró d’actuació. Anticipem-nos als problemes i quan arribin mirem-los i analitzem-los amb tranquil.litat, de forma segura, efectiva i respectuosa. Només així les decisions difícils es solucionen de forma satisfactòria.

Davant un problema: respira i atura’t, observa’t, escolta’t, espera i sigues pacient perquè arriba aquell moment i la teva decisió està presa. Ha estat bullint dins l’olla del nostre conscient i de l’ inconscient durant dies i hores per, finalment, donar-li una sortida digna. Felicitats! Hi ha cruïlles difícils i també persones intel.ligents per solucionar-los.  

I quan tot estigui solucionat, Brinda!
FA UN TEMPS VAIG ESCRIURE EL QUE ERA PER A MI EL SENTIT DE LA VIDA.
ARA HO COMPARTEIXO AMB TOTS VOSALTRES.