30/10/11

CONTE: LA MOTXILLA INVISIBLE

Sempre explico com a totes les persones, quan naixem, ens pengen una motxilla invisible que anem carregant d'il·lusions, pors, pèrdues, alegries, enyorances,.... tot allò que ens va passant a la vida i que van configurant el que som nosaltres en realitat, la nostra identitat i la nostra personalitat.
Us adjunto un conte que he creat conjuntament amb l'Esteve Pujol.

LA MOTXILLA INVISIBLE

El Pau i l’Estel han començat sisè. És el seu darrer curs de primària i es fan preguntes que fins ara no s’havien fet. Avui, el Pau ha escoltat l’entrevista que li han fet a un entrenador de futbol i li ha cridat l’atenció una cosa que ha dit: 

--Un bon entrenador ha de tenir en compte com és cada jugador:  quines experiències ha viscut, com va ser la seva infantesa, què sap d’ell mateix, què el fa sentir bé o malament i com resol els seus problemes. En definitiva, què porta cada jugador a la seva motxilla.

Això de la «motxilla» li ha quedat gravat. Li ho diu a l’Estel:

- Has entès què vol dir l’entrenador quan es refereix a la  motxilla invisible? Què portes tu a la «motxilla invisible»?

L’Estel hi pensa un moment i respon:

--Imagino que porto les coses que m’han passat a la vida. Coses que m’han agradat o no però que m’han «marcat».

El Pau rumia i diu a la seva amiga:

--Ara començo a entendre què deu ser això de la motxilla invisible i potser tens raó quan dius que s’omple de coses que no ens agraden. Jo no volia acceptar que el meu avi es va morir i finalment vaig haver de posar dins la motxilla el dolor d’haver-lo perdut.

--També deuen ser dins les motxilles els nostres valors i els de la nostres famílies, els  talents i frustracions, els records, les emocions, la creativitat i la fantasia – va afegir l’Estel.

El Pau va veure molt més clar el que havia dit l’entrenador. I va proposar-li a l’Estel el següent:

-- Crec que cal que investiguem què portem dins la motxilla invisible i ho endrecem bé, per agafar allò que necessitem en cada moment.


M. Teresa Abellán Pérez i Esteve Pujol i Pons



20/10/11

COMPARTIR PREOCUPACIONS

L'altre dia repetia l'eslogan televisiu coneguts per molts i me la vaig fer venir bé. Llegiu:


COMPARTIDA, LA VIDA ÉS MÉS.


COMPARTIDA, LA PREOCUPACIÓ ÉS MENYS.