Ahir anava en cotxe cap a Sabadell quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama.
- La força que té la voluntat.
- Les força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista.
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional segurament.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home.
La vida és bonica i hem d’aprendre a fer-la nostra a adaptar-la a les nostres característiques, necessitats, però sobretot a gaudir-la. No renunciem fàcilment tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Des d’aquí, una reverència.
6/2/11
LA MORT I ELS RECORDS
La meva germana Xesca m'ha fet arribar aquest escrit sobre la mort. La mort que tant ens costa acceptar perquè ningú ens prepara per rebre-la.
Ahir, justament recordava i m'emocionava pensant en la Maria, l'amiga adolescent que va morir l'estiu passat. Per ella va aquest escrit!
Cuando ya me haya ido... No estés triste, no llores, solo recuérdame...
Cuando ya me haya ido amor, búscame en el horizonte, búscame en el tenue ocaso y me encontrarás con el lucero. No te canses, no me olvides, solo... búscame. Piensa en aquel arroyo, búscame el el agua fresca siéntela cerca tuyo y sentirás mis labios, mis besos cuál fruta tierna y fresca. No estés triste, no llores, solo recuérdame. Recuérdame en la sonrisa de un niño en la inocente brisa que se transforma en vendaval. Recuérdame en las flores, en la fuente de agua viva, en el vuelo de un ave, en la luz de un candil encendido. Cierra los ojos y escucha tu corazón él, te abrirá el cofre de los recuerdos, él, me traerá de vuelta a tí, él, te recordará que te amé, te amo y te amaré.
Cuando me haya ido amor, no mueras conmigo, vive por mi y por tí, hónrame así. Nunca olvides que estoy contigo, tomándote de la mano, aunque solo la sientas como una brisa besándote y acariciándote aunque no lo creas.
Cuando me haya ido amor, no desesperes, no llores, búscame en tu corazón y allí me encontrarás solo para ti, eternamente. No hay escusa para ser infeliz, solo el apego ignorante a las emociones que suben y bajan como un mono en una noria. La vida vida es bella y más tú cuando sonries, la vida es como es, con sus cosas buenas y sus cosas malas, pero todo esta ahi para aprender y disfrutar. Sonrie...
Ahir, justament recordava i m'emocionava pensant en la Maria, l'amiga adolescent que va morir l'estiu passat. Per ella va aquest escrit!
Cuando ya me haya ido... No estés triste, no llores, solo recuérdame...
Cuando ya me haya ido amor, búscame en el horizonte, búscame en el tenue ocaso y me encontrarás con el lucero. No te canses, no me olvides, solo... búscame. Piensa en aquel arroyo, búscame el el agua fresca siéntela cerca tuyo y sentirás mis labios, mis besos cuál fruta tierna y fresca. No estés triste, no llores, solo recuérdame. Recuérdame en la sonrisa de un niño en la inocente brisa que se transforma en vendaval. Recuérdame en las flores, en la fuente de agua viva, en el vuelo de un ave, en la luz de un candil encendido. Cierra los ojos y escucha tu corazón él, te abrirá el cofre de los recuerdos, él, me traerá de vuelta a tí, él, te recordará que te amé, te amo y te amaré.
Cuando me haya ido amor, no mueras conmigo, vive por mi y por tí, hónrame así. Nunca olvides que estoy contigo, tomándote de la mano, aunque solo la sientas como una brisa besándote y acariciándote aunque no lo creas.
Cuando me haya ido amor, no desesperes, no llores, búscame en tu corazón y allí me encontrarás solo para ti, eternamente. No hay escusa para ser infeliz, solo el apego ignorante a las emociones que suben y bajan como un mono en una noria. La vida vida es bella y más tú cuando sonries, la vida es como es, con sus cosas buenas y sus cosas malas, pero todo esta ahi para aprender y disfrutar. Sonrie...
UNA ACTITUD PER APRENDRE I ENSENYAR
Acabo de llegar l’últim article de la Pilar Jericó, aprendre és una actitud. M’ha fet recordar el que sempre dic als cursos de formació en educació emocional. Estar interessats en educació emocional ha de ser voler canviar d’actitud perquè sense aquest canvi no es pot fer una educació emocional efectiva que desenvolupi la intel•ligència emocional dels infants.
Per aprendre’n, en general, cal sobretot un canvi d’actitud. Una actitud per aprendre a qüestionar-nos aspectes d’un mateix/a, per ensenyar a crear consciència del per què de tot plegat.
A les escoles, per exemple, de què serviria fer un munt d’activitats amb els infants sobre el tema d’educació emocional si aquests tinguessin al davant un mestre/a autoritari/a, tancat/da, poc comunicatiu/va, que no deixa participar ni crea espais per dialogar i opinar. Un model sense ganes d’aprendre i que no pot transmetre als seu alumnat esperit científic sobre com és l’ésser humà, de com funcionen els nostres sentiments, de les sinapsis del cervell humà i de les capacitats humanes per automotivar-se i canviar actituds. Un mestre/a interessat en descobrir com funciona la vida i en què venim a fer en aquesta vida. Un mestre/a que es pregunta coses i vol saber-ne més. Un model que inspira i contagia il.lusió per investigar com funcionen l’ésser humà, les coses i la vida.
La vida ens possibilita poder aprendre de cada relació, de cada activitat, de cada llibre que llegim,de cada posta de sol, de cada conflicte,.... de tot podem aprendre si és la nostra actitud i obrim el cor i la ment. Cal ser conscients de què i com volem viure, de què aprenem en cada moment, en cada activitat, de què volem aprendre i cap a on dirigim les nostres energies.
Diu la Pilar: La apertura mental nos hace libres, nos lleva al respeto hacia los demás, y nos aleja de los estereotipos, de los nacionalismos de mil colores políticos o de las creencias preestablecidas… Y no hay que culpar al sistema, a Internet o a buscar excusas. Aprender es una pasión intelectual, como diría el filósofo Polanyi, que depende exclusivamente de cada uno de nosotros.
Aprendre amb el cor i la ment oberts és el canvi d'actitud que alguns pretenem aconseguir i divulgar.
Per aprendre’n, en general, cal sobretot un canvi d’actitud. Una actitud per aprendre a qüestionar-nos aspectes d’un mateix/a, per ensenyar a crear consciència del per què de tot plegat.
A les escoles, per exemple, de què serviria fer un munt d’activitats amb els infants sobre el tema d’educació emocional si aquests tinguessin al davant un mestre/a autoritari/a, tancat/da, poc comunicatiu/va, que no deixa participar ni crea espais per dialogar i opinar. Un model sense ganes d’aprendre i que no pot transmetre als seu alumnat esperit científic sobre com és l’ésser humà, de com funcionen els nostres sentiments, de les sinapsis del cervell humà i de les capacitats humanes per automotivar-se i canviar actituds. Un mestre/a interessat en descobrir com funciona la vida i en què venim a fer en aquesta vida. Un mestre/a que es pregunta coses i vol saber-ne més. Un model que inspira i contagia il.lusió per investigar com funcionen l’ésser humà, les coses i la vida.
La vida ens possibilita poder aprendre de cada relació, de cada activitat, de cada llibre que llegim,de cada posta de sol, de cada conflicte,.... de tot podem aprendre si és la nostra actitud i obrim el cor i la ment. Cal ser conscients de què i com volem viure, de què aprenem en cada moment, en cada activitat, de què volem aprendre i cap a on dirigim les nostres energies.
Diu la Pilar: La apertura mental nos hace libres, nos lleva al respeto hacia los demás, y nos aleja de los estereotipos, de los nacionalismos de mil colores políticos o de las creencias preestablecidas… Y no hay que culpar al sistema, a Internet o a buscar excusas. Aprender es una pasión intelectual, como diría el filósofo Polanyi, que depende exclusivamente de cada uno de nosotros.
Aprendre amb el cor i la ment oberts és el canvi d'actitud que alguns pretenem aconseguir i divulgar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)