30/12/10

AMOR, CONSCIÈNCIA I MEDITACIÓ


-->A través del temps i l'experiència professional i personal he arribat a alguns conclusions i idees noves respecte el treball de formació en educació emocional que m’agradaria compartir amb tots/es vosaltres.
Com quasi sempre passa, les persones partim d'una hipòtesi de treball, d'una idea compresa des de la nostra pròpia metacognició, la capacitat que tenim les persones per autoregular el propi aprenentatge. Una construcció personal apresa respecte d'idees concretes, filosofies,, etc i els factors que s'interrelacionen. Més tard, el temps i la pràctica t'ajuden a descobrir altres aspectes, altres visions, altres composicions i interrelacions desconegudes fins llavors, i afegim i modifiquem la construcció de pensament fins al moment. És en aquest procés de reconstrucció constant del pensament on anem descobrint diferents i continuats sentiments del què és realment l’essència important d’allò que pensem i sentim i les que ens faran canviar les nostres actuacions.
Els tallers i cursos d'educació emocional que imparteixo des de fa temps per a mestres, infants i pares i mares m'han ajudat a arribar a una conclusió important i bàsica. L'objectiu final dels tallers i cursos és aconseguir un canvi d'actitud personal amb una mirada amorosa cap a un mateix/a i cap a les altres persones. Fer una mirada amorosa a l'interior propi per tenir consciència de qui, que i com som, què fem en aquest món, quines són les nostres arrels, què portem dins la nostra motxilla personal, potser plantejar-nos què hem de perdonar i com continuar avançant, vivint i relacionant-nos amb les persones del voltant. Fer una mirada amorosa cap a les altres persones per comprendre el què i el com dels seus sentiments, pensaments i actuacions.
Us adjunto una entrevista interessant i relacionada amb el tema del què uns escrivia on l’amor, la consciència i la meditació són bàsiques per a l’entrevistat (i per mi)
Amor y conciencia
Antonio Jorge Larruy, investigador en autoconocimiento
Hace seis años dejó la empresa familiar para crear y gestionar Espacio Interior, un centro de desarrollo y crecimiento personal. ¿Siendo muy niño intuí que esto que soy va más allá de lo que me pasa, y aprendí a través de la meditación a acceder a ese lugar que aporta a mi vida paz y creatividad para lidiar con lo cotidiano¿. Su propuesta, desarrollada en el libro Espacio interior (Ed. Luciérnaga), consiste en parar y escucharse, ... lo que significa dejar que todo lo que llevas dentro (emociones, pensamientos) salga. Tener la paciencia y la firmeza de estar con ello, aportando a ese espacio de escucha lo que cura: amor y conciencia. Y de ahí nace la actitud en la vida.
Feliz Navidad.
La Navidad es una época de cierto tono afectivo, y una invitación al disfrute.
Y al dispendio.
Esa invitación a la alegría debería extenderse al día a día, pero tenemos cierta dependencia de las formas.
¿A qué se refiere?
Todo lo que profundamente anhelamos lo somos, el problema es que vivimos en un personaje y hemos perdido el contacto con esa dimensión que está en nuestro interior.
Si fuera tan sencillo...
Simplemente, se requiere aprender a parar, aflojar la crispación mental y emocional en la que vivimos para empezar a reconocerla.
¿Por qué cree que estamos crispados?
No vivimos directamente la realidad de lo que hay y lo que somos, somos lo que hay que ser. No nos aceptamos ni aceptamos las cosas como son, estamos continuamente queriendo ser de otro modo.
... E intentando cambiar a los demás.
Creo que las relaciones humanas son el reflejo literal de cómo uno vive consigo mismo. Si te vives con más profundidad, vivirás al otro con más profundidad.
¿Cómo empezamos a querer ser otro?
De niños. Nadie nos dijo: “Tú eres un potencial de vida y en ti está todo, simplemente has de ir sacándolo y manifestándolo. Tu vida es un proceso creativo”.
Eso es mucho decir.
Por el contrario, se ha considerado que un niño no sabe, que un niño no tiene, que un niño no puede. Se ha considerado al niño desde la carencia y se le ha dicho: “Tienes que ser”, ahí está el origen de la tensión.
Entiendo.
... En la guerra contra uno mismo para ser el más listo, el más guapo y ser aceptado. Sin embargo, si fuéramos convenciéndonos de que somos esa potencialidad...
Hay que desarrollarla.
Sí, pero si la persona, en lugar de estar pendiente de lo que lleva dentro, está pendiente de medirse, interpretarse y juzgarse en función de los modelos, ese desarrollo se bloquea. Las personas que más se desarrollan son las que más confían en sí mismas, y sólo viven a fondo las que se entregan.
A menudo, tanta preocupación por desarrollar nuestro interior desemboca en un egocentrismo cerril.
De nuevo el personaje, el que quiere ser alguien a nivel espiritual se queda en las formas. La mejor cura para esto es el trabajo diario, renovar y realizar ese conocimiento.
¿Cómo?
A través de tres cuestiones básicas: es necesario tener un espacio para estar con uno mismo y meditar; es necesario un cambio de actitud, dejar de vivir con una actitud pasiva y de dependencia del exterior, y empezar a crear desde dentro, siendo conscientes de que somos generadores de nuestra propia plenitud en función de lo que damos. Cuanto más uno da, más uno crece.
Gran principio.
Si no movilizas tu energía, cada vez tienes menos; en el ámbito afectivo, si no estás en una disposición generosa, afectiva, empática, cada vez eres más pobre. Y en el intelectual, si no cultivas tu capacidad de interesarte y de entender, cada vez vives con menos.
Tercera cuestión...
Entender que hay una dimensión inconsciente que hay que sacar a flote y reeducar. Debemos investigar sobre nuestras ideas profundas, dialogar con nuestro niño interior, ese al que no se le dijo: “En ti está todo”.
Llevamos siglos repitiendo el “Conócete a ti mismo” del templo de Delfos.
Creo que el mayor problema que tenemos es lo atrapados que estamos en los pensamientos; eso produce agitación, confusión y problemática emocional. ¿Sabe lo que pasa?
¿Qué pasa?
Qué no estamos en lo que somos. Lo real es la vida, no los pensamientos sobre la vida. Tenemos que empezar por sentir el cuerpo; si lo hiciéramos, tendríamos un beneficio inmediato: contactar con una realidad energética. La realidad es energía, conciencia y plenitud, y hay que constatarlo cada día.
¿Y la pequeña realidad de llegar a final de mes y de lidiar con los otros?
Cuanto mayor es la conciencia de mí mismo y menos atrapado estoy en mis pensamientos, mejor respondo a mis responsabilidades. Estar conectado con esa conciencia me predispone a que vaya a recoger a los niños con una actitud espléndida y que me enfrente a mis problemas bancarios sin esa carga subjetiva de preocupación y sufrimiento.
Somos lo que pensamos.
Vivimos conforme a la idea que tenemos de nosotros mismos, por eso es tan importante librarse del yugo de la mente, piedra filosofal de todas las corrientes espirituales.
El pensamiento es una herramienta muy valiosa.
Imprescindible, lo que pasa es que la mente está hiperactivada porque estamos todo el día dentro de ella. Si estuviéramos siempre escuchando al corazón, al final crearíamos una cardiopatía, y eso estamos haciendo con la mente: creando una mentepatía. El cuerpo y la mente son vehículos de la vida y confundirse con ellos es el problema.
Los pensamientos crean hábitos y nuestros hábitos conforman nuestro carácter.
Una palabra puede sustentarse en sentimiento o ser simplemente una palabra. Para mí, este es el sentido de la mente: esas ideas, esas palabras, ¿están iluminadas? Si no lo están, no vehiculan nada. 

12/12/10

PER UN NADAL PLE D'AMOR

Desitgem que el Nadal, i la melangia pròpia d'aquestes festes, ens portin el sentit veritable de la celebració. Dies per compartir, ser generosos i agraïts.
Martí, Andrea i Tere

LA MARIA, UN MODEL A SEGUIR

La Maria és la filla d'una amiga, la Maite, que fa uns mesos ens va deixar. No vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, però després de llegir, parlar i escoltar a altres persones sobre ella, tinc plena certesa que la Maria era una persona excepcional, com la mare, que va ser un bon model, n'estic convençuda. Totes dues, persones sensibles, afectuoses, compassives, intel.ligents, simpàtiques i rialleres que han aprés a dansar els problemes i conflictes que la vida posa al davant. Han aprés a créixer dins les adversitats i d'una manera realment admirable! Són dones sàvies!
La Maria, tot i les dificultats de salut que tenia, deia unes paraules que ara ja són molt conegudes al Facebook: Báilale a la vida! I que ara, amb el gran treball que ha fet la seva mare, ja formen part d'una cançó. Lletra i música dedicades a la Maria. Una cançó que ens pot ajudar a la resta de coneguts i amics a pensar en el sentit veritable i en la fortalesa i capacitat que tenim les persones de superació. L'essència de les persones en la que podem confiar.
La Maria ja no hi és entre nosaltres, especialment entre la gent que l'estimava i l'estima, les persones que van aprendre amb ella, però ens ha deixar un legat: BALLA-LI A LA VIDA. Dansem davant dels conflictes que formen part de la vida perquè dansant amb ells creixerem com a persones.
A través de les teves amistats i , especialment a través de la teva mare, sé de tu i de les petjades que has deixat. Les seguirem per recórrer i continuar el teu curt i savi camí encetat. La teva essència ha deixat petjada. Gràcies, gràcies, gràcies Maria.
Gràcies també a tu Maite que encara ara ens continues emocionant. M'agrada estar amb tu i aprendre'n de tu. De la teva actitud admirable davant la vida. T'estimo!
Us deixo una fotografia i unes paraules de la mare de la Maria.

Us adjunto la lletra de la cançó: 
BALLA-LI A LA VIDA
De vegades la vida porta el ritme trencat,
les coses bones hi són, però no es veuen gaire.
Les hores semblen dies llargs
i els dies són gairebé anys.
Però tens el teu ritme, el teu cor batega,
pots sentir-te viu, fes que la vida arrenqui!

Balla-li a la vida quan tot vagi bé
i, si va malament, balla-li també.
Balla-li a la vida quan alguna cosa vagi malament
i, si va bé, balla-li igualment.
Balla-li a la vida
BALLA-LI

De vegades la pluja ens porta una mala estona,
deixa que plogui, balla en els tolls.
Busca una cintura amiga, marca't un agarrat
i, si estàs sol, camina com un ànec.
Sent el teu propi ritme, que t'acompanyin
la vida i el seu deliri, no deixis que t'amarguin!
BALLA-LI!
Penes, pors, dols, paranys
BALLA-LI!
Presses, nervis, anys, cabells blancs
BALLA-LI!
Deutes, dubtes, preus, ànsies
BALLA-LI!
Herpes, grip, càncer, pàncrees

Autor: Iñaki Nazabal, escritor i compositor

Traducció: Esteve Pujol i Pons. 

-->

7/12/10

UN MÓN DUAL, AMARG I DOLÇ

Penjo un film tendríssim que acabo de rebre del meu amic Esteve Pujol. Un motiu per pensar en les contradiccions i incoherències de viure en aquest món. El que pensa, sent i fa l'ésser humà. L’entorn on vivim amb tanta força i influenciable pot ser dur, fred i incoherent però l’ésser humà pot mirar més enllà, té la capacitat de fer una altra mirada des de l’amor i canviar-lo. Aquesta energia individual no ens la pot prendre ningú. Cap polític, cap organització podrà mai dirigir les nostres vides de forma completa ni tancar els nostres cors. El nostre espai intern, la nostra identitat, les nostres idees i teories, la nostra realitat, els nostres sentiments i l’obertura dels nostres cors i la mirada amorosa, només nosaltres el podem canviar. És la nostra decisió.

http://www.youtube.com/watch?v=hRMcPJrWm-g&feature=related

3/12/10

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?

L'aula de primer ha tingut avui la possibilitat de parlar sobre la ràbia. Què és, quin efectes té sobre el cos, diferències amb l'enfado, com regular-la, quines estratègies podem fer servir quan sentim ràbia, etc.

Adjunto la fitxa de treball:

BLOC TEMÀTIC: Regulació emocional

OBJECTIU DE LA SESSIÓ:
- Reconèixer i acceptar les emocions no agradables
- Aprendre estratègies de control d’emocions no agradables
- Compartir el sentiment de la ràbia
- Diferenciar l’enuig de la ràbia.

RECURSOS I MATERIALS:
Conte Sóc un drac! Autor Philippe Goosens Editorial Baula

FONT: Tere Abellan

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

El tutor/a farà una representació amb dos titelles o ninots on la ràbia és la protagonista. A partir de la representació els infants poden aportar idees, situacions viscudes, definir el sentiment de la ràbia, què haurien fet ells en aquella mateixa situació,etc.

Es poden anar apuntar a la pissarra les conclusions i pensaments que tenen els alumnes i fer una conclusió final de la ràbia.

A partir d’aquí es llegirà el conte
Sóc un drac i després de fer comentaris i possibles identificacions amb el personatge del conte podem fer un recull de conclusions i estratègies a les que arribem després de parlar de la ràbia.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Si tenim oportunitat es pot fer cares i postures de ràbia. Què passa en el nostre cos quan sentim ràbia? Ens posem vermell, la musculatura es tensa, etc.

És important reflexionar i dir que totes les emocions són legítimes i naturals i que la ràbia és una més de les emocions que podem sentir. Ara bé, el fet de legitimar les emocions no dóna el permís per a consentir qualsevol actuació. Una persona pot sentir ràbia, perquè hi és, però cal aprendre a regular-la per tal de respectar les altres persones o coses amb qui ens enrabiem.

A mida que els infants es van desenvolupant han d’anar entenent que tot el que una persona vol, el que ells volen en un moment determinat, no sempre és possible aconseguir-la. Hi ha coses que no poden ser i és bo que ho aprenguin. Una manera de treballar les frustracions.

Llegiu les reflexions que han fet els infants durant la sessió:

QUÈ LI PASSA AL COS QUAN SENTO RÀBIA?
- Tristesa
- Em poso nerviós.
- Sento el cor accelerat
- El cos es posa nerviós i em bellugo molt.
- El cor està enfadat.
- Descontrol.

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?
- Deixar passar de tres a cinc dies.
- Tocar les boletes (Globus amb arròs)
- Dir STOP i respirar 3 vegades
- Seguir les consignes penjades a la classe; Stop, respiro, com em sento i quin problema tinc.
- Fer visualitzacions
- Escriure en un paper què ens passa i posar-lo dins la capsa de les emocions de la classe.
- Sortir a córrer.

Ha estat una sessió realment profitosa. Les mestres hem quedat impressionades dels comentaris i estratègies que aportaven durant la reflexió. És clar que a la pràctica, quan ells/es s'hi trobin en moments de conflicte, no rescataran tan fàcilment les estratègies teòriques, però si hi són en el pensament és la base per a poder portar-les a la pràctica.

Una bona sessió la d'avui!


Us adjunto aquestes paraule sprecioses i molt vàlides:

Respiro el dolor i entro en la soledat del que no es pot omplir, ni es pot forçar. Busco a dins on reposa el meu ser i abraço el que em dol, així sembla que el sentiment es va aposentant i començo acceptar que només puc estar bé en la meva companyia. Ara sembla que respiro més alleugerida i el nus es desfà.