27/2/10

CREAR CONSCIÈNCIA

Hola de nou lectors/es.
Als cursos que faig sempre insisteixo en la importànica bàsica de crear i interioritzar una nova consciència i el canvi d'actitud que implica si volem aconseguir canvis i enriquiment personals i socials.
Us adjunto un power point que recull profundament què implica el canvi de consciència. Gens fàcil, però possible. A treballar-nos!
Llegiu-lo tranquil.la i profundament com es mereix aquest material.

13/2/10

LA DANSA DE LA VIDA

Bon dia amics, amigues i lectors/es d'aquest bloc. Avui he rebut un missatge d'una persona especial, en Carlos González. M'ha enviat per e-mail el llibre que ha editat i un escrit on m'explica la seva trajectoria professional com a professor de secundària i els somnis que el van portar a deixar la docència.

Una persona generosa que fa difusió del que ja s'ha convertit en una necessitat. Una necessitat que alguns sentim com una realitat perquè ja fa un temps que estem treballant en aquesta línia.

Fa temps també que les persones cerquem una alternativa, un nou paradigma professional, persona i de relació. Des de la meva concepció del què i com ha de ser la vida ha d'estar carregat d'amor cap a nosaltres mateixos i cap els altres. Un món on el compartir, aprendre i avançar de manera conjunta i cooperativa dóna sentit a la vida. La dansa de la vida, que diu en Carlos González, una dansa plena d'amor que pot contribuir a canviar el sentit de la vida i a millorar el món.
Cada dia tenim oportunitats de sentir com junts podem anar treballant per millorar aquest món i això m'emociona.
Sempre repeteixo, no és fàcil, però possible.
Us deixo un vídeo per emocionar-nos junts. La dansa que tots i totes podem ballar.

Per si voleu visitar la seva web no té desperdici. M'han agradat molts articles i crec que estem en una mateixa línia de forma complementària.
http://www.ladanzadelavida12.blogspot.com/

7/2/10

LA CULTURA DE L'ESFORÇ

Últimament se’n parla força de la cultura de l’esforç. Un tema de preocupació que cal anar afrontant.

Dins les famílies, hi ha una tendència, actualment força estesa, a sobreprotegir els fills/es. Els pares i mares tendeixen a anticipar i resoldre els problemes i dificultats que el dia a dia, de forma natural, posa davant la vida dels infants. Algunes vegades, condicionats per la situació social actual en quan a ritme de treball, poc espai de temps per compartir amb els fills/es, etc o bé per no saber com afrontar les negatives i actituds dels infants, altres vegades, estem educant persones amb poca capacitat d’esforç. Sense voler-ho i sense ser conscients els adults educadors condicionen i limiten les possibilitats dels infants de sentir-se satisfets i responsables de sí mateixos.

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se'n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.

La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.

Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla: No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)

Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo..., a buscarte tu propia felicidad”